Inici > Municipis > Orís

Orís

Habitants: 285
Extensió: 27,33km²
Altitud: 576m
Font INE. Padró d’habitants a 1.01.2009

Descripció

El terme d’Orís ocupa la part de ponent del costat nord d’Osona.

Està format pels nuclis de la parròquia de Sant Genís, Can Branques, Saderra, la Mambla i el Pelut.

És un municipi dispers i termeneja alhora amb el Lluçanès, la Vall del Ges i el Bisaura. L’eix de comunicació entre ells és la C-17.

Aquest petit poble és un municipi agrícola d’interès gastronòmic. El conreu de la patata del bufet, el blat de moro, els productes de l’hort, etc., permeten que durant els diumenges i els festius del mes d’octubre s’hi celebri un mercat on es venen les 50 tones de patates del bufet, de tipus blanca i negra que s’hi produeixen directament del pagès al consumidor, a més de melmelades, cebes, mongetes, carbasses i elements decoratius per a la llar com carbassetes i panotxes de blat de moro.

El mercat es complementa amb una trobada de poetes i un recital de poesia, concursos de pintura ràpida i de fotografia i el de plats cuinats amb patata del bufet. Tot plegat converteix el mes d’octubre en un mes ple d’activitat mercantil, cultural i gastronòmica a la vegada. La resta de l’any, les patates del bufet es poden comprar en diverses botigues de la comarca.

Del patrimoni natural i cultural destaquem: la parròquia de Sant Genís, de tipus barroc neoclassicista; les restes del Castell d’Orís; les colònies industrials de la Mambla i el Pelut i el nucli de Saderra, amb cases senyorials d’interès. Orís és un municipi ideal per fer bones passejades a peu.

Punts d’interès

Parròquia de Sant Genís

Construïda entre 1791 i 1821 en l’estil barroc neoclassicista dels Moretó. Es troba a la part alta del poble, a la falda del castell, envoltada de boscos i conreus, en una zona on hi ha escampats uns quants masos.

Ruïnes del castell d’Orís

Les ruïnes d’aquest castell van ser declarades Monument Històric i artístic el 1949. Apareix documentat l’any 914, i la seva fundació es podria relacionar amb la reorganització territorial d’Osona duta a terme per Guifré el Pilós durant la dècada del 880. El castell va esdevenir una de les places fortes més importants de la contrada: punt de control de la Plana, del curs mitjà del Ter i de pas cap als Pirineus. Les ruïnes actuals, però, correspondrien a diferents èpoques: per exemple, el celler, als s. XIII o XIV; les dues plantes, a finals del s. XVII i 1916, etc.

Can Branques

Al centre del poble, on forma un nucli urbà incipient.

Saderra

Va ser terme independent fins el 1840, quan es fusionà amb Orís.

Antiga colònia de la Mambla

Colònia industrial construïda a finals del segle XIX a prop de la masia i l’església de la Mambla. En la seva millor època va arribar a tenir gairebé dos-cents habitants. Actualment, la colònia obrera ha desaparegut i només se’n conserven la fàbrica i impressionants obres d’infraestructura hidràulica.

El Pelut - Antiga colònia Ymbern

Colònia industrial fundada a començaments del segle XX pels industrials Pere i Eduard Calvet i Pintó, que van aprofitar una vella adoberia que havia estat una filatura durant molts anys, coneguda com el Pelut o Conangle. La colònia Ymbern estava comunicada amb Torelló per un pont nou, el qual va substituir l’antiga passera. L’any 1920 la central elèctrica tenia una potència de 250CV. A destacar la seva arquitectura modernista i els seus magnífics jardins amb arbres centenaris.

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Guaita sobre la Mambla i el pas del riu Ter.

Església de Sant Marcel de Saderra

L’església, centre de la parròquia, es troba en un petit serradell sobre els masos del Soler i Saderra, els quals, juntament amb altres masos, formen el veïnat.

Pont sobre la riera de Relats

De traçat recte i arc de mig punt, d’una rosca de dovelles de pedra i amb els paraments revestits de còdols. No se’n tenen dades històriques però, com d’altres ponts d’Osona, se’l suposa medieval.
Popularment, però, es diu que és romà, sigui per la forma, sigui per degeneració del nom romànic.

Excursió a Sant Miquel de Gallifa (860m)

Antiga església que apareix en documents del segle XI. Presideix un petit veïnat de pagesies, amb boscos de pins i roures. Panorama local molt interessant. Pel camí hi ha la font de la Baga de Gallifa. L’església es troba al Lluçanès.

Excursió a la Font de les Donzelles

A l’indret més feréstec i recòndit de la contrada d’Orís, l’aigua surt abundant i fresca d’un esqueix de roca. Al seu damunt, la riera de Talamanca s’estimba per la cinglera i hi forma un doble sortint.

Excursió a Sant Salvador de Bellver (862m)

Des de la casa de pagès la Vilanova surt el camí més esmolat i bonic per arribar a peu a aquesta església, que en realitat pertany al terme de Sant Boi de Lluçanès.

Camí Vora Ter GR-210

Sender de gran recorregut, de 61km i que passa per Orís. Ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l’industrial i cultural.
El Camí vora Ter disposa d’àrees de descans a les Masies de Voltregà, Orís, Roda de Ter i a Torelló.

Sender d’Orís PR C54

Sender de petit recorregut (25 km.) que passa per: Vinyoles, en direcció a Orís; Vilanova; Sant Salvador; la font de les Donzelles; la Creu de Serinyà (punt de cruïlla), i Puigdemalla. Torna a Vinyoles per Sant Miquel d’Ordeig. Temps: 5 h i 45 min.