català   castellano   english   français   

Santa Maria de Besora

enviar un enllaç d´aquesta pàgina.versió per imprimir.

Logo Bisaura. Paisatges del Ter
Habitants: 163
Extensió: 24,93 km2
Altitud: 860 m
Font INE. Padró d’habitants 1.01.2009

Descripció

Municipi del Bisaura, encarat al sud, ben assolellat i tranquil, se situa al pla de Teia, al peu del turó on hi les restes del castell de Besora i de l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 898. L’actual municipi formava part del terme del castell de Besora.

Pla de Teia

El poble de Santa Maria de Besora va pertànyer al municipi de Sant Quirze de Besora fins el 1798, any de la seva segregació. Actualment, tot i que hi ha una serradora, l’activitat econòmica del municipi rau en l’agricultura i la ramaderia.

Tot i que hi ha algunes granges no massa grans de producció porcina intensiva, predomina la ramaderia extensiva de boví i oví en les cases pairals.

Punts d’interès

Església de Santa Maria del s. XVIII

Església de Santa Maria de Besora
Situada al pla de Teia. Parròquia del poble a partir del 1752.

Mas i capella de Sant Moí (ermita pre-romànica)

Documentada al principi del s. XIII, però que fou construïda a finals del s. X. Tant el mas com la capella es troben situats a l’ extrem de ponent, sobre el Ter i prop de la Farga de Bebié, ja al Ripollès. Actualment tot aquest sector forma part del Parc del castell de Montesquiu.

Masos i cases pairals centenàries

Entre els masos destaquen per la seva arquitectura, els de Clarella, Xicoi i Ferrers.

Molí de Mir i el Salt del Mir

Pròximes a la casa del mateix nom, hi ha tres edificacions enrunades, pròpies dels molins fariners antics. L’aigua era retinguda en una bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes cap al primer dels molins on la força de l’aigua feia girar les pales que a través d’engranatges movien les moles de pedra. Encara s’hi pot veure el mecanisme: l’eix amb les moles de pedra.

Ruïnes del castell de Besora

Castell de Besora
Situat en un esperó de roca, a 1092m d’altitud.El castell ha estat l’antic vincle entre els municipis que actualment formen el Bisaura, exceptuant Vidrà (havia estat sota la protecció del castell de Milany) i Sora (sota el domini del castell de Duocastella)

Conegut des del 875, quan el comte Guifré el Pilós cedí les parròquies de Santa Maria i de Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de les Abadesses com a dotació de la seva filla Emma.
Actualment s’està treballant en la conservació i recerca arqueològica d’aquest element patrimonial.

Ruïnes de l’església romànica de Santa Maria

Consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església es va reconstruir el s. XI sota la protecció del castell. Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del s. XII. Va ser la parròquia del poble, a dalt el castell, fins el 1752, quan es va construir l’actual església.

Serra dels Bufadors i els Bufadors de Beví

A dalt de la Serra de Bufadors veiem a una banda, la baga de faig i boix, i a l’altra boniques vistes panoràmiques.

Es veu també des de la carena: Bellmunt, Santa Maria de Besora, el castell de Besora, el de Montesquiu i el Santuari dels Munts.

Els Bufadors són, primerament, un indret de gran bellesa i un ecosistema molt fràgil que demana tota la cura en apropar-nos-hi. Es tracta d’una peculiar formació geològica: un trencament de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats, per això els forats permeten la sortida de l’aire.

Els forats del terra donen pas a unes cavitats de les quals, notarem que surt un aire fred si ens acostem a la boca. De vegades, es pot sentir com l’aire xiula a l’interior: d’aquí vindria el nom de Bufadors. Alguns dels forats principals han estat resseguits per espeleòlegs però el terreny inestable i el perill que això representa ha fet desaparèixer l’interès espeleològic.

Bauma dels Ferrers

Una bauma o balma és una cavitat natural a una roca derivada de la seva erosió, que pot tenir una boca de desenes de metres, però amb menys profunditat que una cova. Sovint eren habitades per camperols amb pocs recursos. A Ripoll, a tocar del terme de Santa Maria de Besora, en trobem més com ara la de Fleus, la Baumassa i la del Teixidor, aquesta última va ser la darrera bauma habitada, fins la dècada de 1940.

Ermita de Sant Salvador del Prat

Ermita romànica propietat del Mas del Prat, de dimensions reduïdes i envoltada de pastures.

Annex Camí vora Ter GR-210

Annex del sender de llarg recorregut, de 61km, que segueix el curs del riu Ter. Els seus annexos ens acosten a Santa Maria de Besora. Ens convida a la descoberta del patrimoni de flora i fauna, així com a l’industrial i cultural. Els annexos serien el Sender dels tres Castells i el Sender de Sant Moí.

Camins del Bisbe i Abat Oliba GR-151

Ruta d’art romànic que uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.

Sender Central de Catalunya GR- 3

Sender de gran recorregut que transcorre per la Catalunya interior, passant per múltiples poblacions i paisatges de gran interès, enllaçant la Plana de Vic amb la Plana de Lleida.

Contacte

Ajuntament de Santa Maria de Besora
Pl. Ajuntament s/n.
08589 Santa Maria de Besora
Tel. 93 855 09 76/ 93 855 09 76
Adreça electrònica
www.santamariab.diba.cat
www.bisaura.cat

Consorci de Turisme Paisatges del Ter d’Osona · c/ Enric Prat de la Riba, 17, 08570, TORELLÓ · NIF P0800094E · T. 93 850 49 15
avís legal · mapa web · contactar · crèdits · accessibilitat ·  RSS
Diputació de Barcelona
Parla'm en Català